Què és?
L'Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia comuna en persones joves, que se sol iniciar cap als 30 anys d'edat i que cursa amb brots de símptomes neurològics com pèrdua de força o sensibilitat en cames o braços, malaptesa per caminar, visió doble o visió borrosa. Els brots duren al voltant d'un mes i es recuperen, encara que deixant seqüeles. Si no es realitza un tractament específic, al cap d'anys poden començar a acumular-se les seqüeles i evolucionar a una forma progressiva que produeix seqüeles més greus. També hi ha pacients que no tenen brots i el seu curs sempre és progressiu. Sense tractament, la meitat dels pacients tindran una seqüela greu (limitació per a caminar) al cap de 20 anys.
Quines són les seves causes?
Les causes de l'EM no són del tot conegudes, però es coneixen diversos factors que predisposen, com certs factors genètics i infeccions comunes. El mecanisme principal de la malaltia és la producció d'una inflamació induïda per les nostres defenses que atac el sistema nervis, lesionant els nervis.
El diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia es realitza mitjançant l'historial clínic i l'exploració, ressonància magnètica cerebral i estudi del líquid cefaloraquidi que envolta al cervell. També es realitzen estudis de potencials evocats, tomografia de coherència òptica i anàlisis sanguínies. El tractament consisteix en l'ús de fàrmacs immunomoduladors que prevenen en part els brots. Els fàrmacs de primera línia són l'interferó-beta i acetat de glatiràmer, de segona línia són natalizumab i fingolimod i de tercera línia quimioteràpia i trasplantament de moll d'os. També es realitzen tractaments simptomàtics, incloent rehabilitació, i tractament dels brots amb corticoides. A més el nostre centre participa en el desenvolupament de noves teràpies com el tractament amb cèl•lules mare mesenquimals o nous fàrmacs neuroprotectors.
Aspectes crítics en la valoració d'una persona amb esclerosi múltiple
El més important per a una persona amb EM és conèixer quin tipus d'EM té, com és el seu pronòstic (si serà molt activa, si li deixarà seqüeles) i quin tractament ha de fer. Per a això utilitzem el coneixement generat en nombrosos estudis internacionals sobre la malaltia que han permès identificar que factors de l'historial i de les proves diagnòstiques permeten predir el curs de la malaltia. Un cop establerta l'activitat de la malaltia, és necessari precisar el tractament més adequat, ja que són tractaments a llarg termini, amb certs efectes secundaris, en què cal valorar adequadament el risc i benefici.
Recursos d'interès
Revista MS in focus de la federació internacional d'associacions de pacients amb Esclerosi Múltiple.